Com instal·lar i gestionar màquines virtuals i contenidors
La virtualització i els contenidors són temes candents a la indústria informàtica actual. En aquest article enumerarem les eines necessàries per gestionar i configurar tots dos en sistemes Linux.
Durant moltes dècades, la virtualització ha ajudat els professionals de les TI a reduir els costos operatius i augmentar l'estalvi energètic. Una màquina virtual (o VM per abreujar) és un sistema informàtic emulat que s'executa a sobre d'un altre sistema conegut com a host.
Les màquines virtuals tenen accés limitat als recursos de maquinari de l'amfitrió (CPU, memòria, emmagatzematge, interfícies de xarxa, dispositius USB, etc.). El sistema operatiu que s'executa a la màquina virtual sovint s'anomena sistema operatiu convidat.
Abans de continuar, hem de comprovar si les extensions de virtualització estan habilitades a les nostres CPU. Per fer-ho, utilitzeu l'ordre següent, on vmx i svm són els indicadors de virtualització dels processadors Intel i AMD, respectivament:
# grep --color -E 'vmx|svm' /proc/cpuinfo
Sense sortida significa que les extensions no estan disponibles o no estan habilitades a la BIOS. Tot i que podeu continuar sense ells, el rendiment es veurà afectat negativament.
Per començar, instal·lem les eines necessàries. A CentOS necessitareu els paquets següents:
# yum install qemu-kvm libvirt libvirt-client virt-install virt-viewer
mentre que a Ubuntu:
$ sudo apt-get install qemu-kvm qemu virt-manager virt-viewer libvirt-bin libvirt-dev
A continuació, descarregarem un fitxer ISO mínim de CentOS 7 per al seu ús posterior:
# wget http://mirror.clarkson.edu/centos/7/isos/x86_64/CentOS-7-x86_64-Minimal-1804.iso
En aquest punt estem preparats per crear la nostra primera màquina virtual amb les següents especificacions:
- RAM: 512 MB (tingueu en compte que l'amfitrió ha de tenir almenys 1024 MB)
- 1 CPU virtual
- Disc de 8 GB
- Nom: centos7vm
# virt-install --name=centos7vm --ram=1024 --vcpus=1 --cdrom=/home/user/CentOS-7-x86_64-Minimal-1804.iso --os-type=linux --os-variant=rhel7 --network type=direct,source=eth0 --disk path=/var/lib/libvirt/images/centos7vm.dsk,size=8
Depenent dels recursos informàtics disponibles a l'amfitrió, l'ordre anterior pot trigar un temps a mostrar el visor de virtualització. Aquesta eina us permetrà realitzar la instal·lació com si ho féssim en una màquina de metall nu.
Després d'haver creat una màquina virtual, aquí teniu algunes ordres que podeu utilitzar per gestionar-la:
Llista totes les màquines virtuals:
# virsh --list all
Obteniu informació sobre una màquina virtual (centos7vm en aquest cas):
# virsh dominfo centos7vm
Editeu la configuració de centos7vm al vostre editor de text predeterminat:
# virsh edit centos7vm
Activeu o desactiveu l'inici automàtic perquè la màquina virtual arrenqui (o no) quan l'amfitrió ho faci:
# virsh autostart centos7vm # virsh autostart --disable centos7vm
Atura centos7vm:
# virsh shutdown centos7vm
Un cop s'ha aturat, podeu clonar-lo en una nova màquina virtual anomenada centos7vm2:
# virt-clone --original centos7vm --auto-clone --name centos7vm2
I ja està. A partir d'aquest moment, és possible que vulgueu consultar les pàgines man de virt-install, virsh i virt-clone per obtenir més informació.