Desplegar components discrets a la configuració de l'aplicació en diferents nodes és una manera habitual de reduir la càrrega i començar a escalar horitzontalment. Un exemple típic és configurar una base de dades en un servidor independent de la vostra aplicació. Tot i que aquesta configuració té una sèrie d'avantatges, la connexió a través d'una xarxa implica un nou conjunt de problemes de seguretat.
En aquesta guia, demostrarem com configurar un tallafoc a cadascun
Llegeix més →La configuració d'un tallafoc és un pas essencial per assegurar qualsevol sistema operatiu modern. La majoria de distribucions de Linux s'envien amb algunes eines de tallafoc diferents que podeu utilitzar per configurar un tallafoc. En aquesta guia, tractarem el tallafoc iptables.
Iptables és un tallafoc estàndard inclòs a la majoria de distribucions de Linux de manera predeterminada. És una interfície de línia d'ordres per als ganxos netfilter a nivell
Llegeix més →Els tallafocs són una eina important que es pot configurar per protegir els vostres servidors i infraestructura. A l'ecosistema Linux, iptables és una eina de tallafocs molt utilitzada que funciona amb el marc de filtratge de paquets netfilter del nucli. Crear polítiques de tallafocs fiables pot ser descoratjador, a causa de la sintaxi complexa i del nombre de parts interrelacionades que hi participen.
En aquesta guia, ens endinsarem en l'ar
Llegeix més →Iptables és un tallafoc que juga un paper essencial en la seguretat de la xarxa per a la majoria de sistemes Linux. Tot i que molts tutorials d'iptables us ensenyaran com crear regles de tallafoc per protegir el vostre servidor, aquest se centrarà en un aspecte diferent de la gestió del tallafoc: llistar i suprimir regles.
En aquest tutorial, explicarem com fer les següents tasques d'iptables:
Iptables és un tallafoc de programari per a distribucions de Linux. Aquesta guia d'estil de full de trampes proporciona una referència ràpida a les ordres d'iptables que crearan regles de tallafocs útils en escenaris quotidians comuns. Això inclou exemples d'iptables per permetre i bloquejar diversos serveis per port, interfície de xarxa i adreça IP d'origen.
Aquest article cobreix una versió de CentOS que ja no és compatible. Si actualment esteu operant un servidor amb CentOS 6, us recomanem que actualitzeu o migreu a una versió compatible de CentOS.
Motiu:
Vegeu en canvi:
La configuració d'un bon tallafoc és un pas essencial per assegurar qualsevol sistema operatiu modern. La majoria de distribucions de Linux s'envien amb algunes eines de tallafocs diferents que podem utilitzar per configurar els nostres tallafocs. En aquesta guia, cobrirem el tallafocs d'iptables.
Iptables és un tallafoc estàndard inclòs a la majoria de distribucions de Linux per defecte (una variant moderna anomenada nftables començarà a substituir-lo). En realitat,
Llegeix més →NAT, o traducció d'adreces de xarxa, és un terme general per manipular paquets per redirigir-los a una adreça alternativa. Normalment, s'utilitza per permetre que el trànsit transcendi els límits de la xarxa. Un host que implementa NAT normalment té accés a dues o més xarxes i està configurat per encaminar el trànsit entre elles.
El Reenviament de ports és el procés de reenviament de sol·licituds d'un port específic a un altre amfitrió, xarxa o port
Llegeix més →Aquest article tracta una versió d'Ubuntu que ja no és compatible. Si actualment utilitzeu un servidor amb Ubuntu 12.04, us recomanem que actualitzeu o migreu a una versió compatible d'Ubuntu:
Motiu:
Vegeu en canvi:
Per tal de
Llegeix més →Com la majoria de les altres distribucions de Linux, CentOS 7 utilitza el marc netfilter dins del nucli de Linux per accedir als paquets que flueixen a través de la pila de xarxa. Això proporciona la interfície necessària per inspeccionar i manipular paquets per tal d'implementar un sistema de tallafoc.
La majoria de distribucions utilitzen el tallafoc iptables, que utilitza els ganxos netfilter per fer complir les regles del ta
Llegeix més →