11 Explicació dels paràmetres d'arrencada del nucli de Linux

L'arrencada de Linux és un procés complex en comparació amb els processos d'arrencada de qualsevol altra distribució. El nucli de Linux accepta molts paràmetres a l'arrencada, a la línia d'ordres. Aquest paràmetre de temps d'arrencada de la línia d'ordres passa diversos tipus d'informació al nucli de Linux a l'inici del sistema.

Arrencant un nucli de Linux directament des de la BIOS mitjançant el nucli del cd (/dev/cdrom), no permeteu assignar paràmetres directament. Per a això necessitem un programa especial anomenat bootloader. Els dos carregadors d'arrencada més utilitzats a Linux són:

  1. GNU GRUB (GNU GRand Unified Bootloader)
  2. LILO (LInux LOader)

GNU GRUB és un paquet de carregador d'arrencada del projecte GNU que és capaç d'arrencar un dels nuclis múltiples o qualsevol configuració específica del nucli al sistema Unix i Linux.

LILO té la capacitat d'arrencar diversos nuclis i emmagatzemar la seva configuració en un fitxer de text senzill. LILO és capaç d'arrencar Windows, Unix, BSD, Linux i totes les altres plataformes conegudes amb diverses opcions.

Els arguments d'arrencada del nucli de Linux es passen a una llista de cadenes separades amb espais en blanc. L'enfocament convencional per passar arguments d'arrencada al nucli és en forma de:

name[=value_1] [,value_2]........[,value_10]

On nom=paraula clau única defineix la part del nucli on s'ha d'associar el valor. El valor que pot tenir és 10, màxim. El codi actual només gestiona 10 paràmetres separats per comes per paraula clau.

Aquí, en aquest article tractarem alguns dels paràmetres d'arrencada habituals del nucli a Linux, que hauríeu de conèixer.

1. init

Això estableix l'ordre inicial que ha d'executar el nucli. Si init no està establert, cerca l'init a les ubicacions respectives següents abans que el nucli entri en mode de pànic.

  1. /sbin/init
  2. /etc/init
  3. /bin/init
  4. /bin/sh

2. nfsaddrs

El paràmetre anterior estableix l'adreça d'arrencada nfs en una cadena que és útil en cas d'arrencada en xarxa.

3. nfsroot

El paràmetre 'nfsroot' estableix el nom de l'arrel nfs en una cadena que és útil en cas d'arrencada per xarxa. El nom de la cadena té el prefix /tftpboot si no comença per/, , o cap dígit.

4. arrel

Passar el paràmetre arrel en el moment de l'arrencada estableix que el sistema s'utilitzarà com a sistema de fitxers arrel.

5. solter

El paràmetre únic que guia init a l'ordinador d'inici en mode d'usuari únic i desactiva l'inici de tots els dimonis.

6. ro

Aquest paràmetre indica al carregador d'arrencada que munti el sistema de fitxers arrel en mode de només lectura. Per tant, aquest programa fsck pot realitzar una exploració del sistema de fitxers, no emeteu fsck en un sistema de fitxers de lectura/escriptura.

7. rw

Aquest paràmetre obliga el carregador d'arrencada a muntar el sistema de fitxers arrel en mode de lectura-escriptura.

8. Hdx

Ajusteu la geometria del controlador IDE, l'argument Hdx és molt útil si la BIOS genera informació irrellevant i incorrecta.

9. reserva

Aquest argument és molt útil per protegir les regions dels ports d'E/S de les sondes.

10. consola

Defineix una consola de port sèrie al nucli amb suport de consola sèrie.

11. mem

Defineix la quantitat total de memòria del sistema disponible, útil quan s'utilitza RAM gran.

El nucli de Linux accepta un munt de paràmetres a l'arrencada. Cobrirem la resta de paràmetres en el proper article.

Això és tot per ara. Aviat estaré aquí amb un altre article, fins aleshores estigueu atents i connectats a Tecmint.